Arianna

Degut a l’estat d’alarma i d’excepció per la crisi sanitària de la Covid19, la Xarxa Antirumors Poblenou, amb el suport de l’Oficina Tècnica de la Xarxa BCN Antirumors i del Programa BCN Interculturalitat, va iniciar, el passat dijous 16 d’abril, el cicle Memòries migrants al Poblenou amb una xerrada-debat online.

Es tracta d’un cicle que pretén investigar, reflexionar i repensar (utilitzant diversos formats) la qüestió de la contemporaneïtat de les memòries migrants en el context situat al barri del Poblenou. Per a fer-ho es nodrirà de tallers, xerrades, projectes audiovisuals i tallers de mapatge col·lectiu.

El cicle es va iniciar amb un diàleg que tenia per objectiu reflexionar sobre què implica escriure una nova memòria, i perquè és important escriure una memòria migrant, que passa inequívocament per qüestionar l’imaginari que tenim de país, de ciutat, de barri i a vegades, d’escola. Quin és l’imaginari compartit? Està travessat per lògiques xenofòbiques, racistes i excloents?

L’Anyely va exposar com l’arribada del virus s’ha plantejat com un gran revelador de diferències socials i estructurals i ha posat llum sobre formes d’exclusió social que abans semblaven poc importants i sobre formes d’accés a la salut que era un tema passat de moda. La Covid19 ha revelat com el model de confinament deixa fora un gran percentatge de la població. Hi ha una presència de comunitat migrant molt important i aquest model de confinament ideal (heterocentrat i totalment equipat) ha evidenciat que no és accessible per a tothom.
Aquesta funció de la Covid19 com a reveladora, ens permetrà veure amb major claredat on cal incidir per fer una política comunitària intercultural. Així la investigadora, va remarcar que hi ha un joc de poder amb les comunitats migrades, amb el discurs de la inclusió o l’exclusió en funció d’interessos polítics i econòmics que vulnerabilitza aquestes comunitats.

Com a resposta a tot això, l’Anyely advoca per a l’empoderament de comunitats vulnerabilitzades i per a la política de la memòria des de baix, per tal de “començar a configurar una ecologia de memòries insubmises que ens ajudin a repensar el treball comunitari i enfortir les xarxes veïnals”.

En aquest context de crisi ja hem vist la gran força que estan tenint les xarxes de solidaritat, i les diverses formes de suport mutu que s’han creat. Les comunitats religioses estan exercint diverses funcions com a formes de generar suport i respostes socials.

“Cal que aquesta memòria quedi inscrita. També és necessari pensar polítiques interculturals de la memòria que propiciïn la inclusió social; un treball comunitari transformador. Cal polititzar la memòria i pensar en termes no jeràrquics de la història i deixar que certes veus s’amplifiquin. Per fer-ho és cabdal la importància d’obrir i generar espais d’autorepresentació migrant”, va afegir la investigadora.