En el marc del cicle Memòries Migrants, l’Espai Avinyó ens proposa un espai de diàleg al voltant del procés i la peça teatral experimental i comunitària Teatre Contralegislatiu amb la intenció de fer un exercici col·lectiu per connectar els relats de vida de les persones migrades amb les dinàmiques de discriminació estructural derivades de l’actual llei d’estrangeria.
A partir d’aquesta peça, ens preguntarem: – Quin és l’impacte de la llei d’estrangeria sobre els cossos i vides de les persones migrants i racialitzades? – De quina forma aquesta llei afecta la constitució i amplificació de les memòries migrants als barris de la ciutat? – Quines possibilitats de col·laboració i treball en xarxa podem identificar en l’àmbit comunitari per trencar amb les lògiques d’exclusió derivades d’aquest marc regulador?
Continuem amb el cicle Memòries Migrants | Històries de vida, aquest mes de març parlant al plural femení. Quan les històries de vida són testimonis d’experiències on es creuen els diversos eixos de desigualtat: gènere, procedència, raça, classe social… són històries de dones migrades, dones treballadores, dones racialitzades… sovint protagonistes de múltiples discriminacions, en el mercat de treball, en les condicions laborals, en els imaginaris col·lectius, en la narrativa i representació que en fan els mitjans de comunicació…
Projectarem les entrevistes de la Nelida, veïna del Poblenou implicada en diverses iniciatives de suport Mutu, ara membre del grup l’Olla Solidària, i de l’Hafida, cara més que coneguda a l’Ateneu popular Flor de Maig, veïna compromesa en la lluita als desnonaments recurrents en el nostre barri, amb “Ens plantem!” i amb l’autogestió de la Xarxa d’Aliments del Poblenou.
Parlarem amb aquestes protagonistes de resistència, agenda política i solidaritat de base.
Ens acompanyarà la Rocío Echevarría, presidenta de l’associació Micaela i soci-fundadora de la cooperativa Micaela, entitats que defensen i reconeixen als milers de dones que treballen en el territori en condicions precàries.
Vine a conèixer l’aportació d’aquestes veïnes a la construcció del barri. Ens trobem, el dijous 31 de març, a les 19 hores, al Casal de Barri Bac de Roda, (Camí Antic de València, 106), equipament de proximitat gestionat per l’Associació Cultural i Social Bac de Roda, entitat sòcia de la Xarxa Antirumors del Poblenou.
Memòries migrants porta a la pantalla els relats de veïnes del Poblenou que, procedents de diversos països ens expliquen la seva trajectòria, arribada al barri, projecte migratori, procés d’arrelament, compromís social, i aportació a la comunitat.
La xarxa Antirumors volem visibilitzar la diversitat, implicació social i agenda política de les nostres veïnes, immigrades d’altres països, així com les fronteres invisibles, dificultats, entrebancs institucionals, discriminacions i testimonis de racisme.
Per això hem gravat 8 entrevistes a persones de diferents cultures, edats, gènere, classe social, raça… que volem compartir amb el barri i ho farem amb un cicle de 4 trobades, a 4 equipaments de proximitat del Poblenou.
Projectarem les entrevistes, en format de càpsula audiovisual, I a continuació debatrem entorn de les temàtiques que hagin sortit o que més ens cridin l’atenció, amb la participació de les persones entrevistades.
Ara, en el marc del Dia Internacional de la Persona Migrant (18 de desembre) estrenem el cicle amb el passi de dos testimonis de dues veïnes: la Maisa, veïna del barri i activista dels drets de la comunitat afrodescendent, i Sergio, veí del Poblenou, actiu en diversos moviments socials i iniciatives comunitàries.
No et perdis la cita: Dimarts 14 de desembre, a les 19h.
Centre Cívic Can Felipa!
>> Si no vols perdre’t les pròximes estrenes i trobades del cicle, deixa’ns el teu contacte en aquest formulari
"Memòries Migrants. Històries de vides" es presenta al barri, projectant l’entrevista a la nostra veïna Maisa, al Festival Resllisquín
Memòries Migrants | Històries de vides és una mostra audiovisual de memòries i històries de vida de persones, veïnes del Poblenou, que, a través del seu testimoni, ens poden donar compte de les percepcions, visions, relats del seu procés d’arrelament i d’implicació en la societat barcelonina i catalana. Recollint les seves vivencies i experiències en format de vídeo-entrevistes, volem reproduir un conjunt de narratives que superin certa visió, de les nostres comunitats, centrada en una suposada normalitat sociocultural, i així reflectir les diversitats que acull el nostre territori: dones i homes, de diferents orígens, gènere, estatus social, cultura, raça… i de diferents processos migratoris…
Aquest ampli ventall de petites biografies humanes ens proporcionarà un mapa d’actors que ens permetran aportar des de diferents espais comunitaris del barri una visió i uns continguts que revalorin la diversitat en clau de contradiccions socioculturals i en clau de dialèctica social.
Memòries Migrants preten recullir els testimonis diversos de la població real que habita el barri, donant compte de les seves percepcions, relats, narratives, on s’exposen les dificultats, expectatives, potencialitats, realitats viscudes, així com les problematiques, trabes busrocràtiques, discriminacions sitsemiques, racisme cotidià… però tambè les seves inciatives, capacitat de resiliencia, solucions que proposen, en les formes diverses que la particularitat de cada persona genera a l’hora d’arrelar-se a un territori i construir relacions i sociabilitat en relació.
Es tracta de visibilitzar les seves històries de resiliència, resistència, agenda política, les lluites diàries, els assoliments, l’aportació en la construcció social, econòmica, cultural… de la ciutat/barris que vivim, així comi la diversitat d’experiències de les persones que han arribat a viure aquí. Per això estem entrevistant diverses persones, buscant la màxima representativitat (d’origen, cultura, sexe, color… diferents) que viuen en el barri i que estan implicades en col·lectius i moviments socials: companyes i veïns de Xarxa d’Aliments del Poblenou, Ens Plantem!, Cuinetes…
Aquesta activitat forma part del cicleMemòries Migrants, que pretén pensar i repensar les memòries migrants al Poblenou, partint de la base que el relat oficial ha creat una memòria industrial, tecnològica i obrera molt present al barri, però on la memòria migrant no hi està present.
L’objectiu és, per tant, fer una revisió de la memòria històrica oficial, canviar aquest relat oficial, tenint en compte el context, i mirant d’elaborar un relat col·lectiu que sigui inclusiu i representatiu de totes les persones.
👀 Si no vols perdre’t les pròximes estrenes i trobades del cicle, deixa’ns el teu contacte en aquest formulari!
En el marc del cicle ‘Memòries migrants al Poblenou’, la xarxa Antirumors del barri continua fent memòria tot visibilitzant lliutes actuals de col·lectius presents al barri.
Dijous 16 juliol, a les 20:30 hores, projectarem el documental Nosotros los negros i reflexionarem conjuntament sobre com podem centrar les demandes dels col·lectius de persones migrades i/o racialitzades en el treball comunitari i des dels barris. De la mà de les ponents analizarem com això té una vinculació amb les memòries migrants del barri del Poblenou i com aquestes memòries dialoguen i generen nous relats presents i visibles al barri.
“Nosotros, los negros” busca desmontar la imatge que s’amaga rere aquests 9 segons de vídeo: rebuig civil, persecució policial, racisme i la constant lluita d’un col·lectiu de venedors ambulants per defensar la seva dignitat.” És un documental de Maria Fernanda Borregales / Adrià Rodríguez / Ana Román / Juan Manuel Ruales / Marina Siero / Sebastián Tapia.
_________
Per questions d’aforament previst per les mesures de prevenció sanitària, cal inscripció prèvia clickant aquí.
Si t’has perdut la Xerrada sobre Memòries Migrants, amb Anyely Marin, la primer cita del Cicle, aquí la pots sentir. Com configurar nous imaginaris que nodreixin el teixit comunitari, la complicitat i els espais de lluita a partir de les experiències interculturals veïnals? El racisme estructural, la xenofòbia i l’enduriment de les fronteres han impactat els imaginaris i auto-narratives barrials? El taller revisa aquestes preguntes a la llum de la crisi actual del co-vid 19. Anyely Marín és investigadora i docent. Treballa en la intersecció de polítiques del cos i la història de les ciències per mapejar les noves lògiques racistes en les xarxes i en la intel·ligència artificial.
La Red Cuidados Antirracistas és una iniciativa de solidaritat i dignitat, que facilita processos comunitaris de sustentació de la vida.
Formada per diversos col·lectius i persones vinculades al moviment migrant i antiracista, apel·la a la solidaritat comunitària i horitzontal, per donar acompanyament afectiu, psicològic i també especialment ajuda i resolució material per cobrir les necessitats de companyes de les nostres comunitats que estan en situació d’extrema vulnerabilitat. Entre elles trobem les migrants sense papers o en condicions precàries legals davant la Llei d’Estrangeria, les treballadores sexuals, persones sexo-gènere dissidents, mares migrants soles amb filles i sense feina, entre altres. En definitiva, totes aquelles persones que es queden fora del sistema.
COM PODEM COL·LABORAR?
– CAIXA DE RESISTÈNCIA DE CURES COMUNITÀRIES. Pots realitzar aportació via transferència bancària. Núm. Compte Corrent ES10 2100 0826 7202 0064 2943 Titular: Associació tictac Concepte: Donació a Xarxa de Cures** ** És important posar concepte “Donació a Xarxa de Cures” per a distingir-la d’altres moviments en el compte corrent i per motius tributaris
– CURA ALIMENTÀRIA
Amb donacions d’aliments i productes d’higiene personal i neteja que la Red repartirà en 6 rutes per la ciutat de Barcelona. Pots anar a deixar la teva aportació al punt de recollida més a prop teu:
>> CASAL POPULAR TRES LLIRIS (CP Tres Lliris) Carrer de Nil Fabra, 23 Gràcia | Metro Lesseps De Lunes a Viernes de 12 a 14h
>> LIBRERÍA PROLE (prole) Carrer Comte Borrell, 100 Sant Antoni | Metro Urgell De Lunes a Jueves de 16:30 a 20:30h Viernes de 12 a 13:30 y de 16:30 a 20:30h
>> LIBRERÍA LA CANÍBAL (Llibreria La caníbal) Carrer Nàpols, 314 Metro Verdaguer, Joanic o Sagrada Familia De Lunes a Sábado de 10 a 15h
>> CIUTAT INVISIBLE (La Ciutat invisible) Carrer Riera d’Escuder, 38 Sants | Metro Sants o Badal Lunes y Miércoles de 11 a 14h
La Xarxa Antirumors Poblenou s’adhereix a la petició de diferents col·lectius antiracistes que, units sota la campanya #RegularizaciónMasiva, reclamen la regularització de totes les persones migrants que viuen en l’Estat espanyol.
“Distintos colectivos reafirmamos la denuncia de la ley de extranjería y su decreto reglamentario, que de manera instrumental y racista, condiciona el acceso a derechos a personas migradas y refugiadas a las necesidades del mercado de trabajo. Exigimos un cambio de paradigma en la política migratoria que priorice los derechos y libertades de las personas.
La crisis sanitaria provocada por el COVID 19 evidencia un empeoramiento de la situación económica y social de muchas personas migradas, por la suspensión o pérdida de sus trabajos o la imposibilidad de proveerse de ingresos. Somos testigos de las distintas necesidades que surgen a nivel social para enfrentar la actual situación de crisis, como la falta de trabajadorxs en el ámbito sanitario, en el campo, en el sector de los cuidados de personas más vulnerables, personal administrativo, etc. Estos trabajos podrían ser cubiertos por personas migradas y refugiadas si se encontraran en una situación administrativa regular. Por lo cual demandamos su regularización para que las consecuencias de esta crisis no generen mayor desamparo, exclusión y desigualdades.”
?Comunicado de la campaña #RegularizaciónYa en apoyo a las hermanas temporeras que han sido abusadas y agredidas sexualmente.?? ¡Hermana jornalera, nosotras SÍ te creemos!✊?
Compañeras migrantes racializadas y aliadas en la lucha antirracista, hermanadas en la demanda #RegularizacionYa, denunciamos la violencia del orden colonial, racista y patriarcal que vulnera sistemáticamente nuestros derechos y que sigue expresando su poder sobre el cuerpo de las mujeres migrantes y racializadas, a través del sistema político, social, económico y judicial dominante…
Asimismo, hacemos un llamado a la acción y nos sumamos a las reivindicaciones de nuestras compañeras:
1. SEGURIDAD Y GARANTÍAS físicas y jurídicas para las víctimas denunciantes, sin temor a ninguna represalia, que este tipo de violencias también sean tipificadas jurídicamente como VIOLENCIA DE GÉNERO.
2. SEGURIDAD Y GARANTÍAS de mejora en las condiciones laborales de las trabajadoras migrantes y en la erradicación de las prácticas de explotación, acoso laboral y agresiones sexuales.
3. RECHAZAMOS las deportaciones y despidos encubiertos bajo amenazas, intimidaciones, instrumentalizaciones y coacciones a las trabajadoras migrantes.
4. LLAMAMOS AL BOICOT de las empresas, marcas y cadenas de distribución que se basan en la explotación laboral, abusos e incumplimientos laborales, acoso y abusos sexuales. Apelamos a sus clientes nacionales e internacionales a sumarse al boicot hasta lograr que se garanticen condiciones laborales dignas a las trabajadoras.
5. DENUNCIAMOS PÚBLICAMENTE a las administraciones, sindicatos que dicen velar por los derechos de “los trabajadores” y a las organizaciones que se dicen “sociales” por su SILENCIO Y COMPLICIDAD durante todos estos años. Estos casos y prácticas llevan denunciando al menos desde 2006 sin haberse erradicado ni perseguido activamente.