DOCUFÒRUM: “NOSOTROS LOS NEGROS”

DOCUFÒRUM: "NOSOTROS LOS NEGROS"

En el marc del cicle ‘Memòries migrants al Poblenou’, la xarxa Antirumors del barri continua fent memòria tot visibilitzant lliutes actuals de col·lectius presents al barri.

Dijous 16 juliol, a les 20:30 hores, projectarem el documental Nosotros los negros i reflexionarem conjuntament sobre com podem centrar les demandes dels col·lectius de persones migrades i/o racialitzades en el treball comunitari i des dels barris. De la mà de les ponents analizarem com això té una vinculació amb les memòries migrants del barri del Poblenou i com aquestes memòries dialoguen i generen nous relats presents i visibles al barri.

Amb la participació de:
Ababacar Thiakh (Baye) de la Cooperativa Diomcoop,
Aziz Faye i Oumy Manga del Sindicato Popular De Vendedores Ambulantes de Barcelona,
Moussa Diallo de Casa Àfrica

Us esperem dijous a la placeta de Can Ricart.

TRAILER Nosotros los negros (We, the blacks) VOS Eng from UAB Máster Documental Creativo on Vimeo.

Nosotros, los negros” busca desmontar la imatge que s’amaga rere aquests 9 segons de vídeo: rebuig civil, persecució policial, racisme i la constant lluita d’un col·lectiu de venedors ambulants per defensar la seva dignitat.”
És un documental de Maria Fernanda Borregales / Adrià Rodríguez / Ana Román / Juan Manuel Ruales / Marina Siero / Sebastián Tapia.

_________

Per questions d’aforament previst per les mesures de prevenció sanitària, cal inscripció prèvia clickant aquí.

Xerrada sobre Memòries Migrants, amb Anyely Marin

Si t’has perdut la Xerrada sobre Memòries Migrants, amb Anyely Marin, la primer cita del Cicle, aquí la pots sentir.
Com configurar nous imaginaris que nodreixin el teixit comunitari, la complicitat i els espais de lluita a partir de les experiències interculturals veïnals?
El racisme estructural, la xenofòbia i l’enduriment de les fronteres han impactat els imaginaris i auto-narratives barrials?
El taller revisa aquestes preguntes a la llum de la crisi actual del co-vid 19.
Anyely Marín és investigadora i docent. Treballa en la intersecció de polítiques del cos i la història de les ciències per mapejar les noves lògiques racistes en les xarxes i en la intel·ligència artificial.

Cicle ‘Memòries migrants al Poblenou’

Degut a l’estat d’alarma i d’excepció per la crisi sanitària de la Covid19, la Xarxa Antirumors Poblenou, amb el suport de l’Oficina Tècnica de la Xarxa BCN Antirumors i del Programa BCN Interculturalitat, va iniciar, el passat dijous 16 d’abril, el cicle Memòries migrants al Poblenou amb una xerrada-debat online.

Es tracta d’un cicle que pretén investigar, reflexionar i repensar (utilitzant diversos formats) la qüestió de la contemporaneïtat de les memòries migrants en el context situat al barri del Poblenou. Per a fer-ho es nodrirà de tallers, xerrades, projectes audiovisuals i tallers de mapatge col·lectiu.

El cicle es va iniciar amb un diàleg que tenia per objectiu reflexionar sobre què implica escriure una nova memòria, i perquè és important escriure una memòria migrant, que passa inequívocament per qüestionar l’imaginari que tenim de país, de ciutat, de barri i a vegades, d’escola. Quin és l’imaginari compartit? Està travessat per lògiques xenofòbiques, racistes i excloents?

L’Anyely va exposar com l’arribada del virus s’ha plantejat com un gran revelador de diferències socials i estructurals i ha posat llum sobre formes d’exclusió social que abans semblaven poc importants i sobre formes d’accés a la salut que era un tema passat de moda. La Covid19 ha revelat com el model de confinament deixa fora un gran percentatge de la població. Hi ha una presència de comunitat migrant molt important i aquest model de confinament ideal (heterocentrat i totalment equipat) ha evidenciat que no és accessible per a tothom.
Aquesta funció de la Covid19 com a reveladora, ens permetrà veure amb major claredat on cal incidir per fer una política comunitària intercultural. Així la investigadora, va remarcar que hi ha un joc de poder amb les comunitats migrades, amb el discurs de la inclusió o l’exclusió en funció d’interessos polítics i econòmics que vulnerabilitza aquestes comunitats.

Com a resposta a tot això, l’Anyely advoca per a l’empoderament de comunitats vulnerabilitzades i per a la política de la memòria des de baix, per tal de “començar a configurar una ecologia de memòries insubmises que ens ajudin a repensar el treball comunitari i enfortir les xarxes veïnals”.

En aquest context de crisi ja hem vist la gran força que estan tenint les xarxes de solidaritat, i les diverses formes de suport mutu que s’han creat. Les comunitats religioses estan exercint diverses funcions com a formes de generar suport i respostes socials.

“Cal que aquesta memòria quedi inscrita. També és necessari pensar polítiques interculturals de la memòria que propiciïn la inclusió social; un treball comunitari transformador. Cal polititzar la memòria i pensar en termes no jeràrquics de la història i deixar que certes veus s’amplifiquin. Per fer-ho és cabdal la importància d’obrir i generar espais d’autorepresentació migrant”, va afegir la investigadora.

COMUNICAT DE COL·LECTIUS ANTIRACISTES PER A LA REGULARITZACIÓ DE LES PERSONES MIGRADES I REFUGIADES

La Xarxa Antirumors Poblenou s’adhereix a la petició de diferents col·lectius antiracistes que, units sota la campanya #RegularizaciónMasiva, reclamen la regularització de totes les persones migrants que viuen en l’Estat espanyol.

“Distintos colectivos reafirmamos la denuncia de la ley de extranjería y su decreto reglamentario, que de manera instrumental y racista, condiciona el acceso a derechos a personas migradas y refugiadas a las necesidades del mercado de trabajo. Exigimos un cambio de paradigma en la política migratoria que priorice los derechos y libertades de las personas.

La crisis sanitaria provocada por el COVID 19 evidencia un empeoramiento de la situación económica y social de muchas personas migradas, por la suspensión o pérdida de sus trabajos o la imposibilidad de proveerse de ingresos. Somos testigos de las distintas necesidades que surgen a nivel social para enfrentar la actual situación de crisis, como la falta de trabajadorxs en el ámbito sanitario, en el campo, en el sector de los cuidados de personas más vulnerables, personal administrativo, etc. Estos trabajos podrían ser cubiertos por personas migradas y refugiadas si se encontraran en una situación administrativa regular. Por lo cual demandamos su regularización para que las consecuencias de esta crisis no generen mayor desamparo, exclusión y desigualdades.”

SIGNA I DIFON!