“Memòries Migrants. Històries de vides.” es presenta al barri!

"Memòries Migrants. Històries de vides" es presenta al barri, projectant l’entrevista a la nostra veïna Maisa, al Festival Resllisquín

Memòries Migrants | Històries de vides és una mostra audiovisual de memòries i històries de vida de persones, veïnes del Poblenou, que, a través del seu testimoni, ens poden donar compte de les percepcions, visions, relats del seu procés d’arrelament i d’implicació en la societat barcelonina i catalana.
Recollint les seves vivencies i experiències en format de vídeo-entrevistes, volem reproduir un conjunt de narratives que superin certa visió, de les nostres comunitats, centrada en una suposada normalitat sociocultural, i així reflectir les diversitats que acull el nostre territori: dones i homes, de diferents orígens, gènere, estatus social, cultura, raça… i de diferents processos migratoris…


Aquest ampli ventall de petites biografies humanes ens proporcionarà un mapa d’actors que ens permetran aportar des de diferents espais comunitaris del barri una visió i uns continguts que revalorin la diversitat en clau de contradiccions socioculturals i en clau de dialèctica social.

Memòries Migrants preten recullir els testimonis diversos de la població real que habita el barri, donant compte de les seves percepcions, relats, narratives, on s’exposen les dificultats, expectatives, potencialitats, realitats viscudes, així com les problematiques, trabes busrocràtiques, discriminacions sitsemiques, racisme cotidià… però tambè les seves inciatives, capacitat de resiliencia, solucions que proposen, en les formes diverses que la particularitat de cada persona genera a l’hora d’arrelar-se a un territori i construir relacions i sociabilitat en relació.

Es tracta de visibilitzar les seves històries de resiliència, resistència, agenda política, les lluites diàries, els assoliments, l’aportació en la construcció social, econòmica, cultural… de la ciutat/barris que vivim, així comi la diversitat d’experiències de les persones que han arribat a viure aquí. Per això estem entrevistant diverses persones, buscant la màxima representativitat (d’origen, cultura, sexe, color… diferents) que viuen en el barri i que estan implicades en col·lectius i moviments socials: companyes i veïns de Xarxa d’Aliments del Poblenou, Ens Plantem!, Cuinetes…

Aquesta activitat forma part del cicle Memòries Migrants, que pretén pensar i repensar les memòries migrants al Poblenou, partint de la base que el relat oficial ha creat una memòria industrial, tecnològica i obrera molt present al barri, però on la memòria migrant no hi està present.
L’objectiu és, per tant, fer una revisió de la memòria històrica oficial, canviar aquest relat oficial, tenint en compte el context, i mirant d’elaborar un relat col·lectiu que sigui inclusiu i representatiu de totes les persones.
👀  Si no vols perdre’t les pròximes estrenes i trobades del cicle, deixa’ns el teu contacte en aquest formulari!

Xerrada sobre Memòries Migrants, amb Anyely Marin

Si t’has perdut la Xerrada sobre Memòries Migrants, amb Anyely Marin, la primer cita del Cicle, aquí la pots sentir.
Com configurar nous imaginaris que nodreixin el teixit comunitari, la complicitat i els espais de lluita a partir de les experiències interculturals veïnals?
El racisme estructural, la xenofòbia i l’enduriment de les fronteres han impactat els imaginaris i auto-narratives barrials?
El taller revisa aquestes preguntes a la llum de la crisi actual del co-vid 19.
Anyely Marín és investigadora i docent. Treballa en la intersecció de polítiques del cos i la història de les ciències per mapejar les noves lògiques racistes en les xarxes i en la intel·ligència artificial.

Cicle ‘Memòries migrants al Poblenou’

Degut a l’estat d’alarma i d’excepció per la crisi sanitària de la Covid19, la Xarxa Antirumors Poblenou, amb el suport de l’Oficina Tècnica de la Xarxa BCN Antirumors i del Programa BCN Interculturalitat, va iniciar, el passat dijous 16 d’abril, el cicle Memòries migrants al Poblenou amb una xerrada-debat online.

Es tracta d’un cicle que pretén investigar, reflexionar i repensar (utilitzant diversos formats) la qüestió de la contemporaneïtat de les memòries migrants en el context situat al barri del Poblenou. Per a fer-ho es nodrirà de tallers, xerrades, projectes audiovisuals i tallers de mapatge col·lectiu.

El cicle es va iniciar amb un diàleg que tenia per objectiu reflexionar sobre què implica escriure una nova memòria, i perquè és important escriure una memòria migrant, que passa inequívocament per qüestionar l’imaginari que tenim de país, de ciutat, de barri i a vegades, d’escola. Quin és l’imaginari compartit? Està travessat per lògiques xenofòbiques, racistes i excloents?

L’Anyely va exposar com l’arribada del virus s’ha plantejat com un gran revelador de diferències socials i estructurals i ha posat llum sobre formes d’exclusió social que abans semblaven poc importants i sobre formes d’accés a la salut que era un tema passat de moda. La Covid19 ha revelat com el model de confinament deixa fora un gran percentatge de la població. Hi ha una presència de comunitat migrant molt important i aquest model de confinament ideal (heterocentrat i totalment equipat) ha evidenciat que no és accessible per a tothom.
Aquesta funció de la Covid19 com a reveladora, ens permetrà veure amb major claredat on cal incidir per fer una política comunitària intercultural. Així la investigadora, va remarcar que hi ha un joc de poder amb les comunitats migrades, amb el discurs de la inclusió o l’exclusió en funció d’interessos polítics i econòmics que vulnerabilitza aquestes comunitats.

Com a resposta a tot això, l’Anyely advoca per a l’empoderament de comunitats vulnerabilitzades i per a la política de la memòria des de baix, per tal de “començar a configurar una ecologia de memòries insubmises que ens ajudin a repensar el treball comunitari i enfortir les xarxes veïnals”.

En aquest context de crisi ja hem vist la gran força que estan tenint les xarxes de solidaritat, i les diverses formes de suport mutu que s’han creat. Les comunitats religioses estan exercint diverses funcions com a formes de generar suport i respostes socials.

“Cal que aquesta memòria quedi inscrita. També és necessari pensar polítiques interculturals de la memòria que propiciïn la inclusió social; un treball comunitari transformador. Cal polititzar la memòria i pensar en termes no jeràrquics de la història i deixar que certes veus s’amplifiquin. Per fer-ho és cabdal la importància d’obrir i generar espais d’autorepresentació migrant”, va afegir la investigadora.